El primer viatge d’aquest matí, un home ha pujat sense ni diners. S’ha posat vermell i ha començat a demanar . Li he dit que no passava res i l’he deixat . Ell m’ha donat les gràcies i s’ha al final. De vegades un petit ho canvia tot.

A la del mercat, una dona ha corrent i ha deixat la bossa a sobre del . Quan me n’he adonat, ja era lluny. He guardat la bossa meu. Al cap de dues parades, a pujar, tota nerviosa. la bossa i s’ha posat a plorar d’agraïment.

Dos allots estrangers i m’han preguntat com arribar al museu. No català, però ho he entès. Els hi he explicat que a la tercera parada i després el riu. M’han i m’han dit gràcies.

A l’hora punta, l’autobús anava ple de gom a gom. La gent a la porta i no podien pujar més. Els he cridat: “Per favor, cap al fons”. M’han fet cas .

Un grup de nins ha pujat al i han començat a córrer cridant. i els he dit en veu : “Nois, aquí no es juga. Asseguts i en ”. Els passatgers m’han donat les gràcies amb la .

He vist per l’espill que un home tenia els peus bruts seient. He parat l’autobús i . Li he dit: “Els seients són per ”. Ell ha posat mala , però ho ha fet.