VIDCATALA · Barcelona 92

Exercici 1 · Comprensió global

Tria la resposta més adequada. Algunes opcions són possibles, però només una reflecteix millor el sentit del vídeo.

1. Quan l’orador diu que Barcelona “semblava voler amagar-se”, vol suggerir que...

la ciutat tenia vergonya literalment. la ciutat encara no havia mostrat tot el seu potencial. la ciutat estava buida i abandonada.

2. La imatge de “treure’s una disfressa” serveix per expressar que...

Barcelona va deixar veure una identitat més autèntica. els ciutadans celebraven el carnaval olímpic. la ciutat va perdre la seva personalitat.

3. L’ambient dels carrers es presenta sobretot com...

caòtic i amenaçador. internacional, festiu i ple d’orgull ciutadà. silenciós, solemne i distant.

4. Quan diu “ja no era només el Barça”, l’orador vol remarcar que...

el futbol va desaparèixer de Barcelona. tota la ciutat, no només l’equip, va quedar al centre de l’atenció. els Jocs van ser més importants que qualsevol esport.

5. “Vam obrir les finestres i vam netejar les platges” s’ha d’entendre com...

una metàfora d’obertura, renovació i recuperació urbana. una simple descripció de tasques domèstiques. una crítica contra la vida al litoral.

6. Per què diu que els Jocs van ser “vitals”?

perquè van permetre a Barcelona demostrar-se a si mateixa que podia canviar. perquè van fer que la ciutat deixés de tenir problemes. perquè van substituir la identitat catalana per una imatge internacional.

7. El sentiment de “podem fer-ho” representa...

una confiança col·lectiva que encara perdura. una frase publicitària sense efecte real. una crítica a la preparació olímpica.

8. La conclusió del vídeo és que els Jocs Olímpics...

van ser només uns jocs d’estiu amb molt turisme. van ser un moment simbòlic en què Barcelona es va preparar per al futur. van tenir importància esportiva però poca importància ciutadana.

Exercici 2 · Escolta els subjuntius del vídeo

Clica cada forma verbal. El vídeo saltarà al fragment on apareix.

volgués → “semblava una ciutat que volgués...” Expressa una impressió, no una acció literal.

haguéssim tret → “com si ens haguéssim tret...” És una comparació imaginada.

hagués vist / sorprengués / hagués de veure → Presenten una idea valorada, hipotètica o vista des d’una perspectiva personal.

hagi canviat / hagi passat → Reconeixen un fet, però el parlant vol destacar una altra idea.

calgués / digués → Apareixen dins una idea de necessitat o finalitat: demostrar-ho perquè no fes falta que algú ho digués.

pensi / fos → Expressen una idea possible, no afirmada com a fet segur.

Exercici 3 · Escriu la forma correcta

1. Semblava una ciutat que amagar-se. (voler)

2. Va ser com si nosaltres una disfressa. (treure)

3. Per molt que el món altres ciutats abans. (veure)

4. Encara que tot moltíssim. (canviar)

5. Perquè no que ningú ens què podíem fer. (caldre / dir)

6. Per molt que el temps , aquell sentiment encara ens dura. (passar)

7. No vull que la gent que només van ser uns jocs d’estiu. (pensar)

8. Fos el que el futur, estaríem preparats. (ser)

Exercici 4 · Tria la forma correcta

1. Va ser com si ens una disfressa.

2. Per molt que el món altres ciutats abans.

3. Encara que la ciutat molt, l’esperit olímpic es manté.

4. Ens ho vam demostrar perquè no que ningú ens què podíem fer.

Exercici 5 · Detecta l’error: subjuntiu o no?

Algunes frases necessiten subjuntiu. Altres no. Escriu la forma correcta de la paraula marcada.

1. Semblava una ciutat que volia amagar-se.

2. Per molt que el món havia vist altres ciutats abans.

3. Encara que tot ha canviat moltíssim des de llavors, crec que els Jocs van ser vitals.

4. Es va fer tot perquè no va caldre que ningú ens digués què podíem fer.

5. De vegades oblidem com fos Barcelona abans del 92.

6. Recordo que els carrers estiguessin plens de banderes i turistes.

7. És evident que aquells Jocs fossin vitals.

8. Ens ho vam demostrar nosaltres mateixos: poguéssim fer-ho.